En una de les zones més urbanitzades de Catalunya, a cavall dels dos Vallés, l’occidental i l’oriental, aquest espai rural, a finals dels anys 70, gràcies a la pressió popular va evitar convertir-se en una ciutat dormitori per 150.000 habitants i avui és un Espai d’Interès Natural  que sobreviu a la voracitat de la metròpoli.

 

 

 

 

 

 

Per arribar a Gallecs recomanem entrar per la part nord: Carretera C-155 i anar amb el cotxe fins a l’aparcament que hi ha al petit nucli urbà. Mireu el mapa de situació adjunt.

 

 

Gallecs (Vallés Occidental i Oriental)

És bàsicament una àrea agrícola protegida, on es combinen extenses zones de cereals de seca amb uns horts molt ben cuidats que produeixen diferents verdures de temporada. Tot plegat és gestionat pel Consorci de Gallecs, la visita es pot organitza de diverses maneres, nosaltres us descriurem el nostre itinerari, Tanmateix segons les ganes de caminar que tingueu podeu adaptar el recorregut al vostre gust.

  

 

Com podeu veure en el mapa que presentem a continuació, l’itinerari té vàries opcions, nosaltres vam sortir de l’aparcament i vam fer cap a Santa Maria de Gallecs, una bonica església de planta de creu del segle XI, molt restaurada però situada en un entorn molt agradable. Deixem l’església per la part de darrere i resseguint la riera (sense aigua a causa de la perllongada sequera) avançarem per un camí que transcorre per una frondosa devesa de grans plataners, passaren de llarg uns aiguamolls també eixuts i ben aviat arribarem a una zona de petits horts molt cuidats que són de propietat publica però que els porten persones que han obtingut una llicència d’ús.

Deixem els horts i com podeu veure en el planell tenim dues opcions, anar cap a Can Jornet i la Torre d’en Malla o allargar el recorregut per la riera, el bosc Can Torres i el camí de Sant Valerià que ens portarà també l’encreuament de la torre d’en Malla.

     

Aquesta torre que té l’origen el segle X, com podem veure per las fotografies està fortificada amb dues grans torres i una mena de muralla, una mica més avall de la torre hi ha un safareig romà ben conservat. Un cop hem visitat aquest indret, tornarem enrrere fins a l’encreuament i prendrem l’ampla pista en direcció nord, entre camps de cereals arribarem a la carretera C-155 (mireu el planell) on farem un gir a l’esquerra i ens endinsarem en l’espessa boscúria de Can Veire on conviuen diverses espècies de bosc Mediterrani com l’alzina, el pi blanc, el roure i un sotabosc també molt variat.  Travessarem el bosc i seguint els postes indicatius ens dirigirem a l’aparcament de Gallecs on acaba la nostra caminada.

Tot plegat l’excursió per aquest espai tan singular, ens haurà portat unes tres o quatre hores, que al nostre parer, són molt ben aprofitades. Si voleu saber més, cliqueu: Espai Gallecs