Besalú a la confluència dels rius Fluvià i Capellades és la porta de llevant de la Garrotxa, però com diu el gran mestre Pla, es troba a la seva part amable, doncs just al nord i oest de la vila s’estén un impressionant seguici de muntanyes que amb grans esglaons i contraforts calcaris configura un territori trencat per estretes valls i sinuoses gorges on s’amaguen petits pobles i esglesioles que ens transporten als temps que el Compte Bernat Tallaferro  corria per aquestes terres. Las muntanyes de la M.D. del Mont, el Bassegoda i el Comanegre  tanquen un arc que a part de ser una frontera natural entre els antics comtats de Besalú i Empúries posa a recer dels vents tramunta-nats l’ampla vall mitjana del Fluvià. Si seguiu l’itinerari que us proposem estem segurs que copsareu la força i personalitat d’aquestes terres.

 Clica a sobre per ampliar el mapa  

 

1) LLADÓ, Alt Empordà, un poble petit amb una gran historia

  

El municipi que visitem té una població de menys de 600 habitants. La seva excel·lent situació en un pla inclinat que s’aboca a la plana empordanesa, el seu bon clima i la seva historia ens han portat a  incloure Lladó en el nostre itinerari. Fer una volta pel poble i visitar la Canònica Agustina de Santa Maria (s.XII) i el seu clos monàstic us deixaran un bon regust i estareu en condicions de reprendre la ruta cap a  El Mont.

2) Mare de Déu del MONT (Alt Empordà). Paisatge i poesia. Mossèn Cinto va escollir un lloc potent per escriure el seu Canigó.

La pica de la Mare de Déu del Mont apareix al fons entre el Comanegre en primer terme i el Bassegoda a l’esquerre embolcallats per un mar de boires.

Per ampliar el mapa clica a sobre

La pujada al Mont la farem per la carretera GIP-5237 que passat Sant Martí Sesserres es converteix en una pista asfaltada que entre revolts i fortes pujades s’enfila per un dels vessants de la muntanya i ens dura fins al mateix Santuari a 1124 metres d’alçada. Si aneu be de temps, cal fer una aturada al monestir de Sant Llorenç de Sous, (s.X) remarcable joia del romànic empordanès que ha estat restaurada recentment. 

La fundació del Santuari de la Mare de Déu del Mont es remunta al segle XIV, Gràcies a la seva ubicació al capdamunt d’un potent rocam va resistir el gran terratrèmol de 1428, no va tenir tanta sort el monestir benedictí de Sous, del qui depenia i que es va esfondra parcialment i comença la seva decadència. El Mont ha estat sempre objecte d’una gran devoció que li ha permès sobreviure i arriba als nostres dies dempeus i actiu. Disposa de hostaleria i bar/restaurant. Si voleu més informació cliqueu: Santuari de la M. de D. del Mont

       

El santuari quedaria lligat per sempre mes a la figura de Jacint Verdaguer quan el 1884, aquest va pujar per avançar amb l’escriptura del seu poema èpic Canigó, muntanya que exercia una gran fascinació pel poeta i que podia contemplar quan el temps ho permetia des de la cambra en què hi va estar  diverses temporades. Podeu conèixer mes detalls de la relació de Mn. Cinto amb El Mont clicant: Verdaguer i El Mont. 

La baixada del Mont cap a Besalú la farem tal com indiquem en el mapa per Segueró i Beuda, hi ha molts revolts però és una mica més curt que fer-ho per Cabanelles. Ens convé arriba a mitja tarda doncs la vila comtal ens espera. 

3) BESALÚ  (Garrotxa). Carrers, places porxades, palaus, esglésies,  ¡ah¡ i El Pont.

 

Recomanem arribar d’hora a la tarda, perquè la vila mereix una passejada tranquil-la i sense presses, no cal cap itinerari previ, ja que trobareu forces panells indicadors que us ajudaran a orientar-vos. No obstant aixó, si voleu informació detallada, sempre us podeu acostar a l’ oficina de turisme que hi ha al carrer del Pont nº 1. Besalú amb el seu ben conservat traçat medieval ens ofereix moltes possibilitats per passar una tarda-nit molt agradable.  A part dels monuments més anomenats com l’església romànica de Sant Vicenç (s.XII), l’antic monestir de Sant Pere (s. X) el Pont fortificat (s.XI), la casa Cornellà, el Micvé jueu i d’altres joies arquitectòniques, tanmateix, cal que estar atent als petits elements i detalls que ens poden sorprendre en qualsevol carrer o racó i que donen fe de la importància de la Vila com a part del patrimoni Català. Val a dir que en  mig  de tantes pedres nobles podreu trobar també agradables terrasses on podreu desfruitar d’un merescut descans així com provar una bona ratafia amb gel o allò que us vingui de gust. La nostra proposta, per tal que podeu gaudir del bonic aspecte que té la població a la nit quan els llums il·luminen el pont i els edificis és fer nit a Besalú on trobareu una gran oferta de llocs on dormir i una bona restauració, cliqueu el següent enllaç per obtenir informació: On dormir. A continuació us presentem una galeria d’imatges de les moltes que aquesta vila et donarà  l’oportunitat de captar.

 Si voleu saber més sobre el comtat de Besalú, cliqueu: COMTAT DE BESALÚ 

4) SANT ANIOL (Garrotxa). El tragí continuat de bandolers i contrabandistes del passat és avui una feréstega solitud.

La nostra estada a la vila del comte Tallaferro s’acaba, segurament amb recança de no poder-hi dedicar mes temps, però, la nostra excursió ens espera així que de bon matí continuarem amb el nostre itinerari de manera que deixarem Besalú i ens dirigirem cap a Montagut. Ah¡, no oblideu de portar alguna cosa per menjar durant l’excursió. 

En la nostra ruta de Montagut cap a Sadernes i Sant Aniol ens trobem l’antic i bonic pont de Llierca (s.XIV) on podem fer una breu aturada per fer la foto de rigor.  Tornem a agafar el cotxe i continuarem cap a Sadernes on trobaren les indicacions per seguir per una pista de terra cap a Sant Aniol, la seguirem fins a prop del pont de Valentí on deixaren el cotxe en un dels aparcaments habilitats.

Bé, ara és hora de calçar-se les botes, agafa un basto i comença a caminar (vegeu el mapa). L’excursió comença en un camí amb força pendent que trobarem a l’esquerra de la pista, (hi ha un senyal)  i que en un moment ens durà fins al pont d’en Valentí, el travessarem i just a l’altre costat girarem a la dreta i agafarem l’antic camí de sant Aniol que va resseguint la riera, esta molt ben senyalitzat amb unes línies grogues que ens acompanyaran fins a la mateixa ermita. ATENCIÓ, el camí no és perillós, però la humitat fa que les pedres calcàries, arrodonides i ben polides per l’erosió siguin molt  relliscoses, de manera com diuen els vells excursionistes cal no aixecar un peu fins que no tinguem l’altre ben assegurat.  Entre blocs de pedra i resseguint gorges anirem remuntant la riera de sant Aniol que travessarem diverses vegades fins arriba al Gomarell, una petita presa de captació d’aigües  que deixarem a la nostra esquerra, seguirem el camí passant per passera penjant molt ben feta sobre la gorja del Citró, un gual i una ultima passera al mateix Sant Aniol. Tot plegat unes dues hores. Davant de l’església hi ha la font que ens invita a descansar una estona i fer un mos mentre contemplem els espadats que converteixen aquest indret en un veritable cul de sac.  Si voleu ampliar les fotos del recorregut cliqueu a sobre: 

        

          

Si voleu més informació sobre l’església de Sant Aniol (s.IX) clica el següent enllaç: Sant Aniol 

Pels que encara tingueu ganes de caminar una mica més, recomanem allarga l’excursió fins al Salt del Brull,  són  uns 15 minuts i paga la pena arribar-sí.

La tornada la farem pel mateix camí, excepte com veieu en el planell de l’excursió, l’últim tram en que creuarem la riera per un gual de formigó i tornarem per la pista fins on hem aparcat el cotxe. Atenció al baixar cap a Sadernes, cal  estar atent a la pujada d’altres vehicles doncs els encreuaments no es pot fer a tot arreu. 

Quan arribem a Montagut, agafarem la carretera GIP-5233 que en pocs minuts ens dura a l’autovia A-26 on decidirem si tornem per Olot o Besalú. Per cert si us atureu un moment a la rotonda d’enllaç veureu un gran i bonic plafó pintat per Josep Oliveres que es ben representatiu de l’orografia d’aquest territori.